En el centenari del seu naixement, s’ha celebrat aquest dilluns 21 d’octubre en Benimaclet un acte homenatge a l’advocat laboralista, membre del PCE-PCPV i regidor de l’Ajuntament de València després de les primeres eleccions democràtiques Alberto García Esteve.

A l’acte, organitzat pel Col·lectiu de Exposició-Benimaclet d’Esquerra Unida València ciutat, van acudir un centenar d’assistents, entre els quals es trobaven antics companys de despatx i de militància així com altres persones que van voler acostar-se per a conéixer de prop la lluita que durant tants anys va dur a terme García Esteve per les llibertats i per la defensa dels drets de la classe treballadora.

El local de l’Associació Veïnal de Benimaclet va acollir l’homenatge, en el qual van participar la seua filla Judith García i l’advocat i company d’Alberto José Luis Giménez; acompanyats per Alberto Gómez Roda, de la Fundació d’Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS) de CC.OO. del País Valencià; Carmen Álvarez, de la direcció d’EUPV València ciutat; Cristina Verdugo, del Col·lectiu Exposició-Benimaclet d’Esquerra Unida, i Roser Maestro, també advocada del PCE-PCPV i diputada en el Congrés per Unides Podem-Esquerra Unida.

Així mateix es van exposar en el local una sèrie de panells amb fotografies en les quals es feia un recorregut històric a través dels esdeveniments que van marcar la trajectòria d’Alberto García Esteve en una època molt complicada en la qual la defensa de les llibertats i drets es va convertir en una autèntica forma de vida.

García Esteve va patir la guerra i la repressió en les seues pròpies carns. En 1955 es va llicenciar com a advocat i va ser pioner entre els anomenats “laboralistes”. Sempre coherent en la seua activitat professional i la seua vida personal, menyspreava com a comunista la propietat privada i desconfiava de la justícia burgesa per no ser igual per a tots.

En l’acompliment del seu treball defensant a antifranquistes perseguits va patir, ell i la seua família, amenaces constants per part de les autoritats franquistes i el seu despatx va ser objecte d’atemptats de la ultradreta valenciana en la Transició.

Va ser regidor pel PCE-PCPV a l’Ajuntament de València durant la primera legislatura democràtica i membre del Consell Valencià de Cultura. Va morir en 1996 i, després de les iniciatives dels grups municipals d’EUPV, va ser nomenat Regidor Honorari de l’Ajuntament i compta amb una placa a la seua casa natalícia així com un carrer amb el seu nom a la ciutat.

Al llarg de tota la seua vida va demostrar valentia, compromís i generositat, havent deixat un llegat inesborrable que en aquest homenatge va tornar a posar-se de manifest.